Història
L’església inacabada de Sant Joan Baptista, d’estil neogòtic, té el seu origen en la decisió de mossèn Jacund Bonet, ara beat, de tenir un espai propi per a la comunitat que es feia gran. L’any 1911 es va posar la primera pedra, en fou l’arquitecte reusenc Pere Caselles i Terrats. El 23 de juny de 1932, l’arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer en féu la inauguració.
El retaule major tenia estil clàssic, però l’absis restava molt malmès per l’estructura deficient. Als anys 90, amb la voluntat de tenir un creuer lluminós , es reformà: havia de ser una obre d’un conjunt de vidre i formigó que no s’acaba realitzant totalment. L’impactant mur de darrera de l’altar només s’entendria com a part d’aquesta obra: la Capella de Santíssim, la Residència i un claustre, que pretenia deixar al centre la part històrica del temple. L’arquitecte fou Pau Pérez, amb la col·laboració de Rafel Bertran. L’any 2011 s’opta per fer l’Atri i la Cripta/Columbari, obrint la parròquia a la ciutat, tot oferint un servei únic: un cementiri sota la mateixa església. El 2013 es feu la darrera restauració.
